Tal dia com avui de 1989, es va adoptar la convenció sobre els Drets dels Infants a l’Assemblea General de les Nacions Unides. Un recull de molt bones intencions que al ser una Convenció i no una Declaració no és d’obligat compliment per cap dels Estats firmants.

Aquest recull d’articles específica fil per randa les necessitats que cal cobrir a un infant perquè pugui créixer feliç, digne i com un ple ciutadà del món.

Vaja, el que semblava evident és veu que no ho era tant, es va haver de reunir tota l’assemblea general de les Nacions Unides per escriure un document per protegir i donar veu a un fragment de la societat molt vulnerable.

Però la Convenció és el que és, una convenció. Només cal dedicar-hi uns minuts per adonar-se que qualsevol similitud entre el text i la realitat és fruit de la casualitat. O de l’activisme d’una part de la societat compromesa amb els infants. Activistes pels infants: monitores, caps, voluntàries, ONGs, mestres… busquen molts cops sense saber-ho, la utopia descrita per Francesco Tonucci a la ‘Ciutat dels Infants’, una ciutat on es garanteix el desenvolupament integral de l’infant tot canviant un món exclusiu fet pels adults per un altre enfocat als infants.

Quan infants i adults convivim, participant cadascú segons les seves possibilitats, quan no veiem els infants com a criatures que fan nosa, com un impediment per l’oci adult, com un pur tràmit complir 18 anys per esdevenir animals productors del sistema, sinó com les persones que cuidaran de nosaltres i del nostre planeta quan nosaltres ja no ho puguem fer, la nostra tasca com a activistes pels infants haurà acabat. Tots sabem que és una utopia, que com a tal no hi arribarem, però lluitarem per fer-ho.

Necessitem donar el relleu a persones madures i felices. Com hem dit, la Convenció dels Drets dels Infants, procura aquesta utopia. Però mentre les lleis es facin des de despatxos i no des del carrer se seguirà vulnerant aquests drets i un dels més interessants: el dret a la participació a la vida pública, política, a què es respectin les opinions dels infants.

Gràcies a tots els activistes infantils per l’esforç per reivindicar el lloc que els toca als infants dins d’aquesta societat.

Equip de monitores de l’Eixam